Velar Verbs and Verbal Classes in Catalan

Abstract

There is in Catalan a set of verbs, the so-called «velar verbs», whose differential characteristic consists in presenting a velar segment between the root and the inflectional suffixes in certain morphosyntactic contexts. This velar segment has traditionally been considered as being part of the root in the contexts where it occurs, and has been made responsible for the typical allomorphic character of velar verbs. Under the assumption that regular verbs are only one-root verbs, velar verbs have been treated as irregular verbs. Nevertheless, neither the phonic character of the velar segment nor the marginal character of velar verbs is clear. The aim of this paper is to present a different account of velar verbs on the basis of the inflectional morphological character of the velar segment. The work is split into two parts. The first one focuses on standard Catalan, and tries to show that in this variety velar verbs are better treated as regular verbs. The second one focuses on other Catalan varieties, and aims to exhibit the incoherence implied in the traditional treatment of velar verbs in the context of the Catalan language as a whole. The discussion is mainly developed on morphological grounds, halfway between theory and description.

Alternate abstract:

En català hi ha un grup de verbs, els anomenats «verbs velars», que tenen com a tret diferencial el fet de presentar un segment velar entre l’arrel i els sufixos flexius en determinats contextos morfosintàctics. Tradicionalment, s’ha considerat que aquest segment velar, en els contextos en què apareix, forma part de l’arrel i que és responsable del caràcter típicament polimòrfic dels verbs velars. A partir de la suposició que els verbs regulars són verbs que només tenen una arrel, els verbs velars han estat considerats irregulars. No obstant això, no és clar ni el caràcter fònic del segment velar ni el caràcter marginal dels verbs velars. L’objectiu d’aquest article és presentar una anàlisi alternativa dels verbs velars sobre la base del caràcter flexiu del segment velar. El treball consta de dues parts. La primera se centra en el català estàndard, i intenta de demostrar que en aquesta varietat és preferible de tractar els verbs velars com a verbs regulars. La segona part se centra en altres varietats del català, i pretén de posar de manifest les incoherències implícites del tractament tradicional dels verbs velars en el conjunt del català. L’argumentació es basa principalment en aspectes morfològics, a mig camí entre la teoria i la descripció.